NOMS: Jull de
platja. Fenàs de platja. Agropir mediterrani. Castellà: Grama de la arena. Agropirón. Èuscara: Itsas aski. Portuguès: Feno-das-areias.
Italià: Gramigna delle spiagge. Francès:
Chiendent à feuilles de jonc. Anglès:
Wild rye. Wildrye. Sand Couch. Alemany: Binsen-Quecke. Binsenquecke. Grec: Έλυμος, Finès: Villivehnät.
 |
| Espiguetes aplicades a la tija |
SINÒNIMS: Triticum farctum Viv. (basiònim); Agropyron farctum (Viv.)
Rothm.; Elytrigia farcta (Viv.) Holub.; Agropyrum
junceum (L.) Beauv. subsp. mediterraneum Simonet & Guinochet
DISTRIBUCIÓ:
Mediterrània
HÀBITAT: Ammophilion
arundinaceae. Creix als arenals marítims, platges i dunes, fins els 20
metres d’altitud. Aquests de la platja de Tavernes de la Valldigna
 |
| Forma gespes poc denses als arenals litorals |
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època
favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients
per a sobreviure durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ:
Gramínia que forma gespes poc denses que surten dels rizomes subterranis amb
tiges erectes de fins 70 cm d’alçada
 |
| Lígula membranosa i curta |
Fulles
pubescents, de color verd glauc, la part inferior és una beina que acaba, sense
aurícules, on comença la fulla plana, acanalada i acabada en punta. Lígula
membranosa curta, de 0,5-1 mm de llarga i no ciliada.
 |
| Flors amb tres estams i dos estigmes plomosos |
Flors en espigues
on les espiguetes surten directament de la tija, a la qual estan aplicades, i
de vegades són més curtes que els entrenusos. Glumes obtuses amb 9-11
costelles. Glumel·les desiguals, la inferior més llarga, obtusa i sovint
mucronades. Tres estams i dos estigmes plomosos. Floreix a la primavera i
estiu, entre abril i agost.
Fruit en cariopsi
fusiforme, llis i sense solc, amb pericarpi adherent.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: La flor en les gramínies està representada només per les parts
fèrtils, és a dir, tres estams i un
ovari format per la fusió de tres carpels amb dos estigmes plomosos. En alguns gèneres el nombre d'estams és
diferent: sis en l'arròs i el bambú,
però un en el gènere Festuca. A la base de la flor es pot observar dues
parts estèrils reduïdes a la mida d'una escata i que s'anomenen glumèl·lules. Aquestes s'interpreten
com les restes del periant.
 |
| Flors d'Elimus farctus |
USOS I PROPIETATS:
L’extensa xarxa de robusts rizomes, que suporten la salinitat de l’aigua
marina, retenen la sorra de les dunes disminuint la força del vent, eviten la
seua degeneració i ajuden a la restauració dunar.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Elymus deriva del grec “elymos” mill, citat per
Aristòfanes i Polibi com panificable. L’epítet específic farctus deriva del llatí “farcio”
farcit, inflat.
Aprofitant que Elymus farctus és
tolerant als sòls salins i que és parent del blat (Linné el va nomenar Triticum junceum), s’han hibridat
tots dos per fer una varietat de blat tolerant a la sal.
La primera publicació es va fer sota el nom Triticum
farctum (basiònim) pel botànic italià Domenico
Viviani (1772-1840). Amb el nom Elymus fractus va ser
descrit per Hans Runemark i publicat en Botanical Journal of the Linnean Society 76(4): 382. 1978.
Família Gramineae (Poaceae)
